dimecres, 21 de desembre del 2011

Dotzè

Estic començant a descobrir la fòrmula per a disfrutar dels deures per a casa. La fòrmula de reintroducció. De creació d'una nova quotidianeitat.
Endur-me el caballet i els olis dins el cotxe, i anar a l'horta a pintar. Deixar de fer-ho de tant en tant, fer unes fotos, embobar-me amb els núvols i les taronges. Que m'entre vergonya quan passa algú que em demana si pot mirar i jo li dic que si.  I tornar de nou al llenç.
Tornar altre dia amb mon pare a pintar al solet d'un diumenge d'hivern pel matí. Esperar que ell acabe el seu intent d'obra d'art i guardar el meu intent de xufa. Endur-nos a la gossa i jugar amb ella algun ratet. Recolectar fulls de taronger i dur-los dins la butxaca de la bata.
I dibuixar. Preparar tot meticulosament i buscar el cassette de Frank Sinatra. Rebobinar-lo fins el principi i donar-li al play. Ballar un poquet, cantar creguent-me Ella Fitzgerald i passar-me una vesprada sencera fent l'encaix de figura i ombra de dos peluixos en dos tons. Sí, peluixos.
I sí, cassettes. El meu cotxe és així de vellet. Però està bé per a descobrir els gustos musicals de mos pares quan tenien la meua edat. La veritat que m'han sorprés!

Estoy empezando a descubrir la fórmula para disfrutar de los deberes para casa. La formula de la reintroducción. De creación de una nueva cotidianedad.
Llevarme el caballete y los óleos dentro del coche, e irme a la huerta a pintar. Dejar de hacerlo de vez en cuando, hacer unas fotos, embobarme con las nubes y las naranjas. Que me entre vergüenza cuando pasa alguien que me pide si puede mirar y le digo que sí. Y volver de nuevo al lienzo.
Volver otro día con mi padre a pintar al sol de un domingo de invierno por la mañana. Esperar que él acabe su intento de obra de arte y guardar mi intento de birria. Llevarnos a la perra y jugar con ella un ratito. Recolectar hojas de naranjo y llevarlas en el bolsillo de la bata.
Y dibujar. Preparar todo meticulosamente y buscar el cassette de Frank Sinatra. Rebobinarlo hasta el principio y darle al play. Bailar un poquito, cantar creyéndome Ella Fitzgerald y pasarme una tarde entera haciendo el encaje de figura y sombra de dos peluches en dos tonos. Sí, peluches.
Y sí, cassettes. Mi coche es así de viejito. Pero está bien para descubrir los gustos musicales de mis padres cuando tenían mi edad. ¡La verdad es que me han sorprendido!

I'm beginning to discover the formula to enjoy homework. The reintroduction formula. A formula to create a new everyday.
Bringing the easel and the oils with me, in the car, and go to the horta to paint. Stopping every now and then, taking some pictures, feeling besotted by the clouds and the oranges. Being embarrassed when someone comes and asks me if they can look, and I say yes. And go back to the canvas.
Coming back again, some other day, with my dad, to paint under the winter Sunday sun. Waiting for him to finish his artwork attempt and put away my rubbish attempt. Take the dog with us and play with her. Collecting orange tree's leaves and take them in the pocket of my work coat.
And drawing. Arrange everything carefully and look for Frank Sinatra's cassette. Rewind and play. Dance a bit, sing as if I thought I was Ella Fitzgerald, and spend a whole afternoon drawing the fitting, with figure and shadows in two tones, of tho plushes. Yes, plushes.
And yes, cassettes. My car is that old. But it's a beautiful way of discovering my parents' musical tastes when they were my age. And they really surprised me!














9 comentaris:

  1. I've always wanted to do that, paint out in the open, under the sun. Instead I am not much of a painter but one of those who always wants to take a peek at what that one is painting.
    Also, I grew up in the middle of an orange orchard and the landscape in these pictures, though a world away, look like home to me. That blue sky and endless orange trees. I can even smell it.

    ResponElimina
  2. MAR!!!!!!!!!!! feliz navidad!!!!!!!!!! que pases un finde estupendo!!! prometo comentario largo en cuanto pasen los ajetreos de estos dias!! con dos kilos más me sentaré en frente del ordenador a contestarte como se merece jejeje. Un beso fuertisimo y disfruta mucho!!!!

    ResponElimina
  3. i love taking these pictures of yours in, both the photos and the imaginary images, which you paint through your carefully chosen words and sentiments. such a gift, you talented young woman!
    thank you for being a good, good friend;
    wishing you a very happy holiday season, and courage, courage in college!
    every day you're getting closer.
    n♥

    ResponElimina
  4. Solo esa sensación de complicidad vale millones, esa tranquilidad de pintar al aire libre no tiene precio...Bailar siendo Ella...
    Feliz año nuevo

    Ibb

    ResponElimina
  5. maaar!!! feliz año!!! no he estado mucho por aquí últimamente, las navidades y una visita de alemania me tienen ocupada. me encantan las fotos de la huerta! mi abuelo siempre me habla de cómo era en su infancia (en godella) y me habla de la huerta. preciosas las fotos. cómo va el comienzo del año?? para mí, sin oportunidad de centrarme en nada aún, y echa un lío, como de costumbre :). miles de besos

    ResponElimina
  6. MAR!! qué fuerteeeee!!! no me lo puedo creer, vaya casualidad!!!!! estoy flipando!!! pues sí, mis abuelos son de godella, pero al nacer los hijos se mudaron a barcelona y luego a madrid!! yo he ido a godella un par de veces, y mi madre, claro, iba todos los veranos!! pues te suena el apellido Trenor?? creo que mi familia vive ya toda en valencia, pero no estoy segura, son tantos!

    alucinando jajajajajaja. y tú cómo te apellidas?? quizá a mi madre o a mi abuelo le suene!!!

    ResponElimina
  7. mar!!! aún no me lo creo eh, vaya coincidencia!! pues la casa de mis abuelos donde yo estuve de pequeña era la del carrer ample, pero me ha contado mi madre que la tuvieron que vender y ahora es un hotel :(, qué penita! Clara es mi tía!! Mi madre se llama Marta como yo, ella también fue a los Sagrados Corazones pero es más mayor que Clara...
    Mi madre también me ha contado que los Trenor eran una gran familia valenciana (mi bisabuelo fue alcalde de Valencia según me ha dicho), pero mi rama de la familia ya vivimos en Madrid.
    De Godella recuerdo que me encantó. El olor, el aire, la huerta. Hace mucho que no vuelvo. A mi madre le da penita volver desde que mi abuela murió.

    Bueno vaya rollo te he soltado jeje. Qué tal tus reyes?? Espero que muy bien!! A mí ahora me toca empezar a estudiar a tope, estréeees!!!!

    Te mando un beso muy fuerte!!!!

    ResponElimina
  8. always strange to watch warm looking places when you experience the cold. even though the days are so sunny here...
    but now lots of rain! i am enjoying, just like you!

    and cassettes, how great isn't that! those days of mixed tapes. making compilations for your friends. pressing stop and pause and rec...

    i also listen to old tapes in my parents car. much fun!

    ResponElimina
  9. oh! i can´t get over the blue skies! and i´m pretty envious that you can just pack up your easel and paint where ever! i´d love to be able to do that!
    p.s. send me your address so i can mail you your print!
    big hugs!!

    ResponElimina

Oh! Benvinguts, passeu, passeu; de les tristors en farem fum.