Cosas que han llenado este Junio.
Things that filled this June.
dissabte, 30 de juny del 2012
Vintè-segon
Coses que han plenat aquest Juny.
Cosas que han llenado este Junio.
Things that filled this June.
Cosas que han llenado este Junio.
Things that filled this June.
dilluns, 25 de juny del 2012
Vintè-primer
Aquest mes he fet 19 anys.
Sóc un any més major, acumule noves experiències a mesura que passa el temps.
Coses que he trobat i assimilat...
He trobat nous bons amics a la universitat, he trobat el meu lloc amb ells.
Encara no estic molt segura d'haver escollit la carrera que em fa feliç, però he fet tantes coses noves... que plantejar-me tres anys més aprenent tot açò se'm fa difícil de deixar. He començat a soltar-me.
He reprès o reafirmat el meu compromís amb moltes coses que havia deixat o potser mai havia començat: els juniors, els moviments socials, la música, els amics, la família, el poble, l'art plàstic.
M'he sentit mil voltes decepcionada amb la societat, amb les persones, amb mi mateixa. M'ha costat despertar-me cada dia pensant en les injustícies quotidianes i les inevitables contradiccions humanes.
He disfrutat moltíssim ajudant a créixer a un grup de xiquetes a les que ja estime com si fóren les meues filles, he treballat molt per educar-les en valors i per tal de desenvolupar la seua capacitat crítica. He disfrutat observant-les, a elles, i als xiquets més menuts. He tornat a sentir-me viva amb ells.
He lluitat amb les meues passions, he plorat per l'absència de temps i la pressió, he habut d'establir prioritats entre les coses que faig per tal de disfrutar-les com cal, encara que dolga deixar coses que t'agraden. Intente convèncer-me encara a mi mateixa que tot no es pot fer alhora.
He dormit al calor de la reciprocitat per primera volta, he sentit a prop la pell d'altra persona. Gràcies a ell he après a respectar-me i valorar-me a mi mateixa, independentment dels pensaments dels altres. M'ha fet qüestionar-me la naturalitat de les personalitats, l'utilitat dels somnis i les passions i m'ha ajudat per tal d'iniciar-me en un nou camí. Ara s'ha acabat, però agraïsc haver-me atrevit a llençar-me, perquè baix hi havia algú per recollir-me i acompanyar-me.
He provat de relaxar-me més, he intentat prendre'm les coses més tranquil·lament. Encara em costa un poc perquè m'agrada tenir-ho tot molt controlat per tal que no se m'escape res.
El meu gran problema d'ara endavant és: vull respirar la vida en una sola glopada, però he d'acostumar-me al fet que si ho faig m'ofegue, s'ha de repartir l'aire.
Pense que he crescut, un poquet del tot que encara em falta.
Este mes he hecho 19 años.
Soy un año más mayor, acumulo nuevas experiencias a medida que pasa el tiempo.
Cosas que he encontrado y asimilado...
He encontrado nuevos buenos amigos en la universidad, he encontrado mi sitio con ellos.
Aún no estoy muy segura de haber escogido la carrera que me hace feliz, pero he hecho tantas cosas nuevas...que plantearme tres años más aprendiendo todo esto se me hace difícil de dejar. He empezado a soltarme.
He retomado o reafirmado mi compromiso con muchas cosas que había dejado o puede ser nunca había comenzado: los juniors, los movimientos sociales, la música, los amigos, la familia, el pueblo, el arte plástico.
Me he sentido mil veces decepcionada con la sociedad, con las personas y conmigo misma. Me ha costado despertarme cada día pensando en las injusticias cotidianas y las inevitables contradicciones humanas.
He disfrutado muchísimo ayudando a crecer a un grupo de niñas a las que ya quiero como si fueran mis hijas, he trabajado mucho para educarlas en valores y para desarrollar su capacidad crítica. He disfrutado observándolas, a ellas y a los niños más pequeños. He vuelto a sentirme viva con ellos.
He luchado con mis pasiones, he llorado por la falta de tiempo y la presión, he tenido que establecer prioridades entre las cosas que hago para disfrutarlas como debo, aunque duela dejar cosas que me gustan. Intento convencerme a mí misma de que todo no se puede hacer a la vez.
He dormido al calor de la reciprocidad por primera vez, he sentido cerca la piel de otro. Gracias a él he aprendido a respetarme y valorarme a mí misma, independientemente de los pensamientos de los demás. Me ha hecho cuestionarme la naturalidad de las personalidades, la utilidad de los sueños y las pasiones y me ha ayudado a iniciarme en un nuevo camino. Ahora se ha acabado, pero agradezco haberme atrevido a lanzarme, porque bajo había alguien para recogerme y acompañarme.
He intentado relajarme más, tomarme las cosas más tranquilamente. Aún me cuesta un poco porque me gusta tener todo muy controlado para que no se me escape nada.
Mi gran problema de ahora en adelante es: quiero respirar la vida en una sola bocanada, pero tengo que acostumbrarme al hecho de si lo hago me ahogo, tengo que distribuir el aire.
Creo que he crecido, un poco de todo lo que todavía me falta.
This month I became a 19-year-old.
I'm a year older, therefore, I accumulate new experiences as time goes by.
Stuff I found and assimilated...
I found new great friends at university, I found my place with them.
I'm not quite sure yet that I chose the right studies for my happiness, but I did so many new things...that I find it hard to quit when I think of three more years learning all this. I began to gain in confidence.
I took up again or reasserted my commitment to many things I'd left or maybe I'd never begun: juniors (sort of girl- boy scouts), social movements, music, friends, family, my hometown, plastic art.
I felt a thousand times disappointed with society, people, and myself. I found it hard to wake up every morning thinking of daily acts of injustice and the unavoidable contradictions of human beings.
I enjoyed so much helping a group of girls grow every week, girls I already love as if they were my children, worked hardly to educate them in values and help them develope their critical capacity. I enjoyed staring at them, and the younger children. I felt alive again with them.
I fought with my passions, I cried because of the lack of time and the pressure, I had to establish priorities among the activities I do in order to enjoy them the way I should, despite it hurts to leave things you enjoy.
I try to convince myself that everything can't be done at one time.
I slept, for the first time, along with the heat of reciprocity, I felt someone else's skin close. Thanks to him I learnt to respect and value myself, regardless of people's thoughts. He made me question the naturality of personalities, the usefulness of dreams and passions and he helped me start wlaking a new path. Now it's over, but I am thankful because I dared to hurl myself and there was someone to pick me and accompany me.
I tried to chill out, take things easy. I still find it difficult because I like to have everything under control so that I don't miss a thing.
My biggest problem right now is: I want to breathe life in a one and only puff, but I have to get used to the fact that if i do it, I suffocate, I must spread the air.
I think I've grown, a bit of all the growing I still have to experience.
Música/Music: Moonglow - Artie Shaw.
Sóc un any més major, acumule noves experiències a mesura que passa el temps.
Coses que he trobat i assimilat...
He trobat nous bons amics a la universitat, he trobat el meu lloc amb ells.
Encara no estic molt segura d'haver escollit la carrera que em fa feliç, però he fet tantes coses noves... que plantejar-me tres anys més aprenent tot açò se'm fa difícil de deixar. He començat a soltar-me.
He reprès o reafirmat el meu compromís amb moltes coses que havia deixat o potser mai havia començat: els juniors, els moviments socials, la música, els amics, la família, el poble, l'art plàstic.
M'he sentit mil voltes decepcionada amb la societat, amb les persones, amb mi mateixa. M'ha costat despertar-me cada dia pensant en les injustícies quotidianes i les inevitables contradiccions humanes.
He disfrutat moltíssim ajudant a créixer a un grup de xiquetes a les que ja estime com si fóren les meues filles, he treballat molt per educar-les en valors i per tal de desenvolupar la seua capacitat crítica. He disfrutat observant-les, a elles, i als xiquets més menuts. He tornat a sentir-me viva amb ells.
He lluitat amb les meues passions, he plorat per l'absència de temps i la pressió, he habut d'establir prioritats entre les coses que faig per tal de disfrutar-les com cal, encara que dolga deixar coses que t'agraden. Intente convèncer-me encara a mi mateixa que tot no es pot fer alhora.
He dormit al calor de la reciprocitat per primera volta, he sentit a prop la pell d'altra persona. Gràcies a ell he après a respectar-me i valorar-me a mi mateixa, independentment dels pensaments dels altres. M'ha fet qüestionar-me la naturalitat de les personalitats, l'utilitat dels somnis i les passions i m'ha ajudat per tal d'iniciar-me en un nou camí. Ara s'ha acabat, però agraïsc haver-me atrevit a llençar-me, perquè baix hi havia algú per recollir-me i acompanyar-me.
He provat de relaxar-me més, he intentat prendre'm les coses més tranquil·lament. Encara em costa un poc perquè m'agrada tenir-ho tot molt controlat per tal que no se m'escape res.
El meu gran problema d'ara endavant és: vull respirar la vida en una sola glopada, però he d'acostumar-me al fet que si ho faig m'ofegue, s'ha de repartir l'aire.
Pense que he crescut, un poquet del tot que encara em falta.
Este mes he hecho 19 años.
Soy un año más mayor, acumulo nuevas experiencias a medida que pasa el tiempo.
Cosas que he encontrado y asimilado...
He encontrado nuevos buenos amigos en la universidad, he encontrado mi sitio con ellos.
Aún no estoy muy segura de haber escogido la carrera que me hace feliz, pero he hecho tantas cosas nuevas...que plantearme tres años más aprendiendo todo esto se me hace difícil de dejar. He empezado a soltarme.
He retomado o reafirmado mi compromiso con muchas cosas que había dejado o puede ser nunca había comenzado: los juniors, los movimientos sociales, la música, los amigos, la familia, el pueblo, el arte plástico.
Me he sentido mil veces decepcionada con la sociedad, con las personas y conmigo misma. Me ha costado despertarme cada día pensando en las injusticias cotidianas y las inevitables contradicciones humanas.
He disfrutado muchísimo ayudando a crecer a un grupo de niñas a las que ya quiero como si fueran mis hijas, he trabajado mucho para educarlas en valores y para desarrollar su capacidad crítica. He disfrutado observándolas, a ellas y a los niños más pequeños. He vuelto a sentirme viva con ellos.
He luchado con mis pasiones, he llorado por la falta de tiempo y la presión, he tenido que establecer prioridades entre las cosas que hago para disfrutarlas como debo, aunque duela dejar cosas que me gustan. Intento convencerme a mí misma de que todo no se puede hacer a la vez.
He dormido al calor de la reciprocidad por primera vez, he sentido cerca la piel de otro. Gracias a él he aprendido a respetarme y valorarme a mí misma, independientemente de los pensamientos de los demás. Me ha hecho cuestionarme la naturalidad de las personalidades, la utilidad de los sueños y las pasiones y me ha ayudado a iniciarme en un nuevo camino. Ahora se ha acabado, pero agradezco haberme atrevido a lanzarme, porque bajo había alguien para recogerme y acompañarme.
He intentado relajarme más, tomarme las cosas más tranquilamente. Aún me cuesta un poco porque me gusta tener todo muy controlado para que no se me escape nada.
Mi gran problema de ahora en adelante es: quiero respirar la vida en una sola bocanada, pero tengo que acostumbrarme al hecho de si lo hago me ahogo, tengo que distribuir el aire.
Creo que he crecido, un poco de todo lo que todavía me falta.
This month I became a 19-year-old.
I'm a year older, therefore, I accumulate new experiences as time goes by.
Stuff I found and assimilated...
I found new great friends at university, I found my place with them.
I'm not quite sure yet that I chose the right studies for my happiness, but I did so many new things...that I find it hard to quit when I think of three more years learning all this. I began to gain in confidence.
I took up again or reasserted my commitment to many things I'd left or maybe I'd never begun: juniors (sort of girl- boy scouts), social movements, music, friends, family, my hometown, plastic art.
I felt a thousand times disappointed with society, people, and myself. I found it hard to wake up every morning thinking of daily acts of injustice and the unavoidable contradictions of human beings.
I enjoyed so much helping a group of girls grow every week, girls I already love as if they were my children, worked hardly to educate them in values and help them develope their critical capacity. I enjoyed staring at them, and the younger children. I felt alive again with them.
I fought with my passions, I cried because of the lack of time and the pressure, I had to establish priorities among the activities I do in order to enjoy them the way I should, despite it hurts to leave things you enjoy.
I try to convince myself that everything can't be done at one time.
I slept, for the first time, along with the heat of reciprocity, I felt someone else's skin close. Thanks to him I learnt to respect and value myself, regardless of people's thoughts. He made me question the naturality of personalities, the usefulness of dreams and passions and he helped me start wlaking a new path. Now it's over, but I am thankful because I dared to hurl myself and there was someone to pick me and accompany me.
I tried to chill out, take things easy. I still find it difficult because I like to have everything under control so that I don't miss a thing.
My biggest problem right now is: I want to breathe life in a one and only puff, but I have to get used to the fact that if i do it, I suffocate, I must spread the air.
I think I've grown, a bit of all the growing I still have to experience.
Música/Music: Moonglow - Artie Shaw.
dilluns, 4 de juny del 2012
Vintè
No deixes que acabe el dia sense haver crescut una mica, sense haver estat feliç,
sense haver alimentat els teus somnis.
No et deixes vèncer pel desànim. No deixes que ningú et lleve el
dret d’expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandones les ànsies de fer de la teua vida alguna cosa extraordinària ...
No deixes de creure que les paraules i la poesia, sí que poden canviar al
món, perquè, passe el que passe, la nostra essència resta intacta.
Som éssers humans plens de passió, la vida és desert i és oasi.
Ens derroca, ens fa mal, ens converteix en protagonistes de la nostra
pròpia història.
Encara que el vent bufe en contra, la poderosa obra continua. I tu
hi pots aportar una estrofa ...
No deixes mai de somiar, perquè només en somnis pot ser lliure el
home.
No caigues en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un
silenci espantós. No et resignes, fuig ...
"Jo faig el meu crit per les teulades d'aquest món", diu el poeta;
valora la bellesa de les coses simples, es pot fer poesia sobre les
petites coses.
No traesques les teues creences, tots mereixem ser acceptats.
No podem remar en contra de nosaltres mateixos, això transforma la
vida en un infern.
Gaudeix del pànic que provoca tenir la vida per davant.
Viu intensament, sense mediocritats.
Pensa que en tu està el futur, i assumeix la tasca amb orgull i sense
por.
Aprén dels qui poden ensenyar-te. Les experiències dels qui
s’alimentaren dels nostres "Poetes Morts", t'ajudaran a caminar per la vida.
La societat d'avui som nosaltres, els "Poetes Vius".
No permetes que la vida et passe a tu, sense que tu la visques ...
Aprovecha el día.
No dejes que termine sin haber crecido un poco, sin haber sido feliz,
sin haber alimentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento. No permitas que nadie te quite el
derecho de expresarte, que es casi un deber.
No abandones tus ansias de hacer de tu vida algo extraordinario...
No dejes de creer que las palabras y la poesía, sí pueden cambiar al
mundo; porque, pase lo que pase, nuestra esencia está intacta.
Somos seres humanos llenos de pasión, la vida es desierto y es oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos convierte en protagonistas de nuestra
propia historia.
Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra continúa. Y tú
puedes aportar una estrofa...
No dejes nunca de soñar, porque sólo en sueños puede ser libre el
hombre.
No caigas en el peor de los errores: el silencio. La mayoría vive en un
silencio espantoso. No te resignes, huye...
"Yo emito mi alarido por los tejados de este mundo", dice el poeta;
valora la belleza de las cosas simples, se puede hacer poesía sobre las
pequeñas cosas.
No traiciones tus creencias, todos merecemos ser aceptados.
No podemos remar en contra de nosotros mismos, eso transforma la
vida en un infierno.
Disfruta del pánico que provoca tener la vida por delante.
Vívela intensamente, sin mediocridades.
Piensa que en ti está el futuro, y asume la tarea con orgullo y sin
miedo.
Aprende de quienes pueden enseñarte. Las experiencias de quienes se
alimentaron de nuestros "Poetas Muertos", te ayudarán a caminar por
la vida.
La sociedad de hoy somos nosotros, los "Poetas Vivos".
No permitas que la vida te pase a ti, sin que tú la vivas...
Do not let the day end without having grown a bit, without being happy,
sense haver alimentat els teus somnis.
No et deixes vèncer pel desànim. No deixes que ningú et lleve el
dret d’expressar-te, que és gairebé un deure.
No abandones les ànsies de fer de la teua vida alguna cosa extraordinària ...
No deixes de creure que les paraules i la poesia, sí que poden canviar al
món, perquè, passe el que passe, la nostra essència resta intacta.
Som éssers humans plens de passió, la vida és desert i és oasi.
Ens derroca, ens fa mal, ens converteix en protagonistes de la nostra
pròpia història.
Encara que el vent bufe en contra, la poderosa obra continua. I tu
hi pots aportar una estrofa ...
No deixes mai de somiar, perquè només en somnis pot ser lliure el
home.
No caigues en el pitjor dels errors: el silenci. La majoria viu en un
silenci espantós. No et resignes, fuig ...
"Jo faig el meu crit per les teulades d'aquest món", diu el poeta;
valora la bellesa de les coses simples, es pot fer poesia sobre les
petites coses.
No traesques les teues creences, tots mereixem ser acceptats.
No podem remar en contra de nosaltres mateixos, això transforma la
vida en un infern.
Gaudeix del pànic que provoca tenir la vida per davant.
Viu intensament, sense mediocritats.
Pensa que en tu està el futur, i assumeix la tasca amb orgull i sense
por.
Aprén dels qui poden ensenyar-te. Les experiències dels qui
s’alimentaren dels nostres "Poetes Morts", t'ajudaran a caminar per la vida.
La societat d'avui som nosaltres, els "Poetes Vius".
No permetes que la vida et passe a tu, sense que tu la visques ...
Aprovecha el día.
No dejes que termine sin haber crecido un poco, sin haber sido feliz,
sin haber alimentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento. No permitas que nadie te quite el
derecho de expresarte, que es casi un deber.
No abandones tus ansias de hacer de tu vida algo extraordinario...
No dejes de creer que las palabras y la poesía, sí pueden cambiar al
mundo; porque, pase lo que pase, nuestra esencia está intacta.
Somos seres humanos llenos de pasión, la vida es desierto y es oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos convierte en protagonistas de nuestra
propia historia.
Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra continúa. Y tú
puedes aportar una estrofa...
No dejes nunca de soñar, porque sólo en sueños puede ser libre el
hombre.
No caigas en el peor de los errores: el silencio. La mayoría vive en un
silencio espantoso. No te resignes, huye...
"Yo emito mi alarido por los tejados de este mundo", dice el poeta;
valora la belleza de las cosas simples, se puede hacer poesía sobre las
pequeñas cosas.
No traiciones tus creencias, todos merecemos ser aceptados.
No podemos remar en contra de nosotros mismos, eso transforma la
vida en un infierno.
Disfruta del pánico que provoca tener la vida por delante.
Vívela intensamente, sin mediocridades.
Piensa que en ti está el futuro, y asume la tarea con orgullo y sin
miedo.
Aprende de quienes pueden enseñarte. Las experiencias de quienes se
alimentaron de nuestros "Poetas Muertos", te ayudarán a caminar por
la vida.
La sociedad de hoy somos nosotros, los "Poetas Vivos".
No permitas que la vida te pase a ti, sin que tú la vivas...
Do not let the day end without having grown a bit, without being happy,
without having risen your dreams.
Do not let overcome by disappointment.
Do not let anyone you remove the right to express yourself,
which is almost a duty.
Do not forsake the yearning to make your life something special.
Be sure to believe that words and poetry it can change the world.
Whatever happens, our essence is intact.
We are beings full of passion. Life is desert and oasis.
We breakdowns, hurts us, teaches us, makes us protagonists of our own history.
Although the wind blow against the powerful work continues:
You can make a stanza. Never stop dreaming, because in a dream, man is free.
Do not fall into the worst mistakes: the silence.
Most live in a dreadful silence. Do not resign escape.
"Issued by my alaridos roofs of this world," says the poet.
Rate the beauty of the simple things.
You can make beautiful poetry on little things, but we can not row against ourselves. That transforms life into hell.
Enjoy the panic that leads you have life ahead. Vivel intensely, without mediocrity.
Think that you are the future and facing the task with pride and without fear.
Learn from those who can teach you. The experiences of those who preceded us in our "dead poets", help you walk through life.Today's society is us "poets alive." Do not let life pass you live without that.
Walt Whitman.
Inspiracions diverses per als últims dies de classe: comença l'enyorat estiu, i promet passar molt més sovint.
Recomane molt activament el documental sobre George Harrison Living in the material world de Martin Scorsese. No sabia res d'ell abans de veure'l, però instantàniament em vaig quedar fascinada per la seua música i la seua personalitat i espiritualitat.
Inspiraciones diversas para los últimos días de clase: empieza el añorado verano y prometo pasarme mucho más por aquí.
Recomiendo muy activamente el documental sobre George Harrison Living in the material world de Martin Scorsese. No sabía nada de él antes de verlo, pero instantáneamente me quedé fascinada por su música y su personalidad y espiritualidad.
Several inspirational stuff for the last days of class: my beloved summer begins, and I promise to write much more often!
I highly recommend the documentary George Harrison: Living in the material world by Martin Scorsese. I dind't know a thing about him before, and when I watched the film I felt fascinated by his music, his personality and his espirituality.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)