dijous, 17 de novembre de 2011

Desé

He tornat, però no per a massa temps!
Hola, com esteu? Us he trobat a faltar :) Perdoneu que estiga tan desconnectada últimament, són moltes coses alhora. Però ja està bé d'excuses, anem directes a l'assumpte.
Ahir fóren les eleccions generals, i la gran majoria dels ciutadans tenim la impressió de que no canviarà res. Potser encara ens lleven més drets i els nostres polítics continuen furtant-nos amagant-se en pretextes econòmics. Ho vem tot molt negre.
Jo tinc clar com podem fer que les coses canvien, encara que després de quasi mig any als carrers molts encara facen oïts sords a les nostres demandes. Eixint al carrer i demostrant la nostra indignació, lluitant per allò que volem.
Recorde la primera volta que vaig assistir a una assemblea general. Va ser en maig, poc després de la gran manifestació del dia 15. Després de pegar una volta per la plaça, llegint pancartes, firmant demandes, parlant amb gent que no coneixiem de res i fent xicotets rogles de debat, va arribar l'hora de l'assemblea general. Amb cada intervenció se m'eriçava la pell, i les llàgrimes d'emoció venien sense avisar. Per fi havia arribat el dia en què deixariem d'intentar canviar el món cada vesprada en les cafeteries amb els amics.
Va vindre el 15 de maig, després la reflexió col·lectiva a les places del 21 de maig, la desobediència civil pacífica, les acampades -netes i increïblement ben organitzades, inclús hi havien horts!- , les marxes indignades que recorregueren poble per poble fins a Madrid durant tot l'estiu per a difondre el missatge i obrir els ulls a tothom, la manifestació del 19 de Juny, les assemblees de barris cada divendres, l'estiu treballant.
Tothom pensava que haviem mort, però estavem a les places preparant el gran dia: el 15 d'Octubre. Mai havia vist tanta gent al carrer. I de nou les llàgrimes vingueren, contemplant els carrers de València, vent a la pantalla de la plaça les concentracions a tot el món, alçant les nostres mans en l'aire.
L'altruïsme, la bondat, l'afany de compartir, les ganes de treballar, la humiltat dins una estructura jerarquitzada, el pacifisme, la tolerància, l'ecologisme. Aquests són els nostres valors, i és per ells que encara estem ací.
Aquest dissabte he d'elaborar una activitat per a les meues xiquetes dels júniors sobre com canviar el món. Jo crec que aquesta és una de les maneres de canviar els valors de la nostra degradada societat i intentar millorar el nostre sistema polític i económic. Però m'agradaria saber la vostra opinió:
Com podem canviar el món?

He vuelto, pero no por mucho tiempo.
Hola, ¿Cómo estáis?  Os he echado de menos :) Perdonad que esté tan desconectada últimamente, son muchas cosas a la vez. Pero ya está bien de excusas, vamos directos al asunto.
Ayer fueron las elecciones generales, y la gran mayoría de los ciudadanos tenemos la impresión de que no cambiará nada. Puede ser que aún nos quiten más derechos y nuestros políticos sigan robándonos escondidos en pretextos económicos. Lo vemos todo muy negro.
Yo tengo claro como podemos hacer que las cosas cambien, aunque después de casi medio año en las calles algunos se empeñen en hacer oídos sordos a nuestras demandas. Saliendo a la calle y demostrando nuestra indignación, luchando por lo que queremos.
Recuerdo la primera vez que asistí a una asamblea general. Fue en mayo, poco después de la gran manifestación del día 15. Después de dar una vuelta por la plaza, leyendo pancartas, firmando demandas, hablando con gente que no conocíamos de nada y haciendo pequeños círculos de debate, llegó la hora de la asamblea general. Con cada intervención de micro abierto se me ponía la piel de gallina, y las lágrimas de emoción venían sin avisar. Por fin todos habíamos dejado de arreglar el mundo cada tarde en las cafeterías con los amigos.
Vino el 15 de mayo, después la reflexión colectiva en las plazas del 21 de mayo, la desobediencia civil pacífica, las acampadas -limpias e increíblemente bien organizadas, había incluso huertos-, las marchas indignadas que recorrieron pueblo por pueblo hasta Madrid durante todo el verano para difundir el mensaje y abrir los ojos, la manifestación de llegada del 19 de Junio, las asambleas de barrios cada viernes, el verano trabajando.
Todos pensaban que habíamos muerto, pero estábamos en las plazas preparando el gran día: el 15 de octubre. Nunca había visto tanta gente en la calle. Y de nuevo las lágrimas vinieron, contemplando las calles de València, viendo en la pantalla de la plaza las concentraciones en todo el mundo, levantando nuestras manos al viento.
El altruismo, la bondad, el afán de compartir, las ganas de trabajar, la humildad dentro de una estructura jerarquizada, el pacifismo, la tolerancia, el ecologismo. Estos son nuestros valores, y es por ellos que aún estamos aquí.
Este sábado tengo que elaborar una actividad para mis niñas de júniors (algo parecido a los scouts) sobre cómo cambiar el mundo. Yo creo que esta es una forma de cambiar los valores de nuestra sociedad y de intentar mejorar nuestro sistema político y económico. Pero me gustaría saber vuestra opinión:
¿Cómo podemos cambiar el mundo?

I'm back, but not for good.
Hi, how are you? I missed you :) I apologize for being so disconnected lately, I have many things at a time. But no more excuses, let's go to the point!
Yesterday we celebrated parliamentary elections, and most of the citizens have the opinion that nothing will change. Maybe more rights will be stolen to us and our politicians will keep on cheating us behind economical pretexts. We see everything so dark.
I have a clear point of view on how can we make things change, even though after almost half a year in the streets some still close their ears to our demands. Going out on the streets and showing our outrage, fighting for what we want.
I remember the first time I was at a general assembly. It was in May, a few days after the great demonstration on the 15th. After taking a walk around the square, reading banners, signing demands, talking with people we didn't know before and participating in small debate circles, then the time for the general assembly came. Every intervertion on the open microphone session gave me gooseflesh, and excitement tears came without noticing. We'd finally stopped fixing the world every afternoon in cafes and small groups of friends.
There was the 15th of May, the collective reflection in the squares on the 21st, pacific civile disobedience, square camps -clean and incredibly well organised, there were even vegetable gardens and orchards in there-, the outrageous marches that went all over Spain, town by town, towards Madrid to spread the message and open everyone who was interested's eyes, the arrival demonstration to Madrid on the 19th of  June, neighborhood and local assemblies every week, all Summer working. Everyone thought we'd died, but we were on the squares preparing the great day: October 15th. I'd never seen so many people on the street. And again excitement tears, gazing at the streets of València, watching in the big screen people put on the square the demonstrations and concentrations all around the world, raising our hands together.
Altruism, goodness, eagerness to share, strength for work, humility inside a hierarchical structure, pacifism, ecologism, tolerance. These are our values, and they caused we're still here.
This Saturday I have to elaborate an activity for my girls in júniors -sort of scouts, I'm a monitor- on how to change the world. I think this is a way to change our society's moral values and try to improve our political and economical system. But I'd like to know your opinion:
How can we change the world?



15 d'Octubre, Puerta del Sol, l'Orquestra SOLfònica interpreta la 9a Simfonia de Beethoven mentre desenes de milers de persones omplen la plaça i els carrers del voltant.
15 de Octubre, Puerta del Sol, la Orquesta SOLfónica interpreta la 9a sinfonía de Beethoven mientras decenas de miles de personas llenan la plaza y las calles colindantes.
15th October, Puerta del Sol, the SOLphonic Orchestra plays Beethoven's 9th Symphony while hundreds of thousands of people fill the square and the streets around.