diumenge, 23 d’octubre del 2011

Nové

No cregueu que estic absent, només un poc perduda. Ja comença a fer fred i tinc el cap i el cos rebolicats.
S'ajunten decepcions i alegries, colors i ombres, sons i silencis.
De vegades tenim altibaixos durant un any, d'altres durant un mes. Ara jo els tinc durant un dia.
Aquestes setmanes han estat molt diferents a com estic acostumada a viure. Despertar-se pels matins i sentir que davant tens un dia sencer en què tindràs tant de temps per reflexionar de vegades resulta estrany, sobretot si sobre el que s'ha de reflexionar no són coses agradables.
De qualsevol manera les coses felices no han desparegut. Dijous alguns companys de la universitat i jo organitzarem un dinar cassolà on cadascun duia alguna cosa per menjar que ell mateix havia cuinat. Jo vaig fer una tortà de formatge i freses silvestres boníssima!
Dijous per la nit també vaig estar al concert de Manel. Encara que algunes cançons ja no tinguen el mateix significat i em posen trista enlloc de contenta, no m'importa perquè sempre m'agrada disfrutar del seu art.
I ahir mon pare em va ensenyar a aparcar i a fer arròs al forn. I vaig jugar amb 13 xiquets durant una vesprada sencera. I la meua iaia m'està fent un vestit preciós (molt semblant a aquest)
I demà encara serà millor.

No creáis que estoy ausente, solo un poco perdida, Ya empieza a hacer frío y tengo la cabeza y el cuerpo un poco enmarañados.
Se juntan decepciones y alegrías, colores y sombras, sonidos y silencios.
A veces tenemos altibajos durante un año, otras durante un mes. Ara yo los tengo en un solo día.
Estas semanas han sido muy diferentes a como estoy acostumbrada a vivir. Despertarse por la mañana y sentir que delante tienes un día entero en el que habrá tanto tiempo para reflexionar a veces resulta extraño, sobretodo si sobre lo que hay que reflexionar no son cosas agradables.
De cualquier manera las cosas felices no han desaparecido. El jueves algunos compañeros de clase y yo organizamos una comida casera donde cada uno llevaba algo para comer que él mismo había cocinado, Yo hice una tarta de queso y fresas silvestres buenísima!
También jueves, por la noche, estuve en el concierto de Manel. Aunque algunas canciones ya no tengan el mismo significado y me pongan triste en vez de contenta, no me importa porque siempre me gusta disfrutar de su arte.
Y ayer mi padre me enseñó a aparcar y a hacer arroz al horno. Y jugué con 13 niños durante una tarde entera. Y mi abuela me está haciendo un vestido precioso (muy parecido a este)
Y mañana aún será mejor.

Please don't think I'm absent, only a little lost. Cold has come and my head and body are a bit tangled.
Disappointments and joy, colours and shadows, sounds and silence, everything comes together.
Sometimes we have highs and lows during a year, sometimes during a month. Now I'm having them during a day.
These weeks have been very different to how I'm used to living. Waking up every morning and knowing I'll have a lot of time to reflect is sometimes odd, specially when things to be reflected aren't nice to think about.
Anyway happy things didn't blow up. Last Thursday some of my new classmates and I decided to organise a homemade lunch where everyone had to bring something they had cooked themselves. I cooked a delicious cheesecake with wild strawberries!
Also Thursday, at night, I went to Manel's concert. Even though some songs do not have the same meaning anymore and make me sad instead of happy, I don't mind because I can always enjoy their art.
And yesterday my father taught me how to park and how to cook the traditional Valencian oven-baked rice. And I played with 13 children during the afternoon. And my grandmother is sewing a beautiful dress for me (very similar to this one)
And tomorrow will be even better.

I ara abans d'anar-me'n a fer dibuixets us deixe amb aquesta música tan dolceta i meravellosa!
Y ahora antes de irme a hacer dibujitos os dejo con esta música dulce y maravillosa!
And now before leaving I'll leave you with this sweet and marvelous music!

4 comentaris:

  1. Yo tengo que volver a aprender a aparcar...jjajaja...arroz al horno no lo he probado, mis días vuelan, y creo que no podría aguantar una tarde con 13 niños...aunque está siendo una temporada de niños en la familia y amigos, que me recuerdan que el arroz se pasa ;) o no...y el vestido es espectacular...
    PAra qué necesitas un vestido tan hermoso?

    ResponElimina
  2. good gracious, i suspected you were busy, but now you're talkin' 'bout time to think about lesser things. i hope you are alright, sweetie? just let it all happen, it will be fine.
    learned to park then, hey? well done!!!!
    X
    n♥

    ResponElimina
  3. wow,
    for what occasion will you wear the dress?
    and that valencian rice dish, id love to taste it.
    and tomorrow will be better, for sure!
    nice that you are back again.

    ResponElimina
  4. mmm arroz al horno!! lo mejor para los días en que uno se despierta con pies fríos!! :)

    ResponElimina

Oh! Benvinguts, passeu, passeu; de les tristors en farem fum.