dimecres, 14 de setembre del 2011

Sisé

Arquitectura de l'estiu -part III-
Arquitectura del verano -parte III-
Architecture of summer -part III-

Pirineus - Pirineos - Pyrénées 1/08-16/08
Després d'alguns estius familiars internacionals tornàrem al nostre primer lloc. A les nostres muntanyes, el nostre cel blau i les nostres estimades tronades pirenaiques d'estiu. Estimem els Pirineus, mai ens cansarem. Tornar cada any allí sempre ens plena, ens fa un poc més feliços i ens fa recordar tantes coses que hem viscut junts allí al llarg dels anys. 
Encara que nosaltres érem a Bielsa, al massís del Monte Perdido, aquestes són imatges de la villa medieval d'Aínsa, capital de la comarca de Sobrarbe, en els baixos pirineus aragonesos.

Después de algunos veranos familiares internacionales volvimos a nuestro primer lugar. A nuestras montañas, nuestro cielo azul y nuestras queridas tormentas pirenaicas de verano. Amamos los Pirineos, nunca nos cansaremos. Volver allí cada año siempre nos llena, nos hace un poco más felices y nos hace recordar tantas cosas que hemos vivido juntos allí durante años.
Aunque nosotros estábamos en Bielsa, en el macizo del Monte Perdido, estas son imágenes de la villa medieval de Aínsa, capital de la comarca de Sobrarbe, en los bajos Pirineos aragoneses.

After some family international summers we came back to our first place. To our mountains, our blue sky and our beloved summery Pyrenean storms. Going back there every year always fills us, makes us happier and reminds us of all the things we lived there together.
Although we stayed in Bielsa, at the Monte Perdido massif, these are pictures of the medieval town of Aínsa, capital of the Sobrarbe region, in the low Aragoneses Pyrénées.
 L'Aínsa

Les cases del Pirineu són de pedra, amb teulades de pissarra o teules i amb fumerals màgics. Els aragonesos tenen la costum arquitectònica ancestral de posar pedres grans damunt les xemeneies, perquè diuen que així espanten les bruxas (bruixes) que si no entrarien pels fumerals. Els hi diuen espantabrujas, i hi han milers de llegendes del Pirineu que parlen d'elles, de dimonis, de danses misterioses i d'encanteris.

Las casas del Pirineo son de piedra, con techos de pizarra o tejas y con chimeneas mágicas. Los aragoneses tienen la costumbre arquitectónica ancestral de poner piedras grandes encima de las chimeneas, porque dicen que así espantan a las bruxas (brujas) que si no entrarían por ellas. A estas piedras o montones de piedras les llaman espantabrujas, y hay miles de leyendas del Pirineo que hablan de ellas, de demonios, de danzas misteriosas y de encantamientos.

The houses in the Pyrénées are stone houses, with slate or pile roofs and with magical chimneys. The Aragoneses have the ancient architectonical tradition of putting big stones over the chimneys, because they say that this frightens away the bruxas (witches), who could get into the houses by the fireplace if they hadn't put them. They call those espantabrujas, and in the Pyrénées there are lots of legens of witches, devils, misterious dances and enchantments.

3 comentaris:

  1. reading about aragon like this, i'm reminded of my first night in our house here. i had just my laptop and i had the latest THE TUDORS season.

    that ongoing business between henry VIII and catharina of aragon...! she was so beautiful (in the series) and the king didn't even want her.
    i don't know...
    ;)
    n♥

    ResponElimina
  2. Como echo de menos volver a las alturas...a ver si este otoño, en algún puente...me puedo escapar...necesito, respirar...ver.
    Las fotos son preciosas...

    ResponElimina
  3. amazing how stones can be so soulfull!

    or that is perhaps not a word....anyhow!
    i think you get my drift.

    ResponElimina

Oh! Benvinguts, passeu, passeu; de les tristors en farem fum.