divendres, 30 de setembre del 2011

Seté

La platja buida, els passejos a la fresca de la vesprada tancada vora mar.
Des del mateix any que vaig nàixer, passem els caps de setmana de Setembre a Benicàssim. Aprofitem que hi ha molt poca gent a la platja i que encara fa caloreta, i allí que ens n'anem amb la caravana, la gossa, al família i els amics.
Aquest serà el nostre últim. Ja arriba Octubre, ja ve el fred de la tardor i els marrons al carrer. I jo no vull. Desitjaria que aquest estiu hagués sigut infinit, que no haguera acabat mai.
Ara que he començat la universitat, el conservatori, les reunions, les pràctiques del cotxe, les 6 hores diàries de son... necessite els descansos del cap de setmana allí.
Aquest ritme no para, i es fa com una bola gegant; treballs, llibres per a llegir, fotografies i dibuixos pendents, les hores de metro de tots els dies. Digueu-me vosaltres que sou adults... serà així d'ara endavant? Tinc por!
Encara sort que tinc la música per a oblidar-me dels excessos. Com he trobat a faltar el piano durant tot l'estiu, tenint el cap a molts llocs alhora. L'únic moment de pau ve quan em sente a la banqueta davant els estudis de Chopin, les suites de Bach i les sonates de Beethoven, i buide la ment per a deixar el so córrer. És la millor teràpia antiestrés, antidepressió, antiTOT! 
Crec que la música ha deixat el lloguer i ha adquirit el meu cap per a organitzar el lloc on viurà per sempre més. M'està camelant amb paraules boniques i promesses grans. Potser acabaré per trobar en ella tot allò que encara no he trobat en cap altra cosa. 
Ja us contaré què tal em van les classes i el canvi radical de mètode educatiu, i si trobe alguna creació pròpia que pague la pena mostrar, us l'ensenyaré!
Què tal ha estat el vostre inici de curs?

La playa vacía, los paseos al fresco de la tarde cerrada a orillas del mar. 
Desde el mismo año en que nací passamos los fines de semana de Septiembre en Benicàssim. Aprovechamos que hay muy poca gente en la playa y que aún hace calorcito, y allí que nos vamos con la caravana, la perra, la familia y los amigos.
Este será nuestro último. Ya llega Octubre, ya viene el frío del Otoño y los marrones en la calle. Y yo no quiero. Desearía que este verano hubiese sido infinito, que no hubiera acabado nunca.
Ahora que he empezado la universidad, el conservatorio, las reuniones, las prácticas del coche, las 6 horas de sueño diarias...necesito los descansos de fin de semana allí.
Este ritmo no para, es como una bola gigante; trabajos, libros para leer, fotografías y dibujos pendientes, las horas de metro de todos los días. Decidme vosotr@s que sois adult@s...será así de ahora en adelante? ¡Tengo miedo!
Menos mal que tengo la música para olvidarme de los excesos. Como he echado de menos el piano durante todo el verano, tenía la cabeza en muchos sitios al mismo tiempo. El único momento de paz viene cuando me siento en la banqueta delante de los estudios de Chopin, las suites de Bach y las sonatas de Beethoven, y vacío la mente para dejar el sonido correr. Es la mejor terapia aniestrés, atidepresión, antiTODO! 
Creo que la música ha dejado el alquiler y ha adquirido mi cabeza para organizar el sitio donde vivirá para siempre. Me está camelando con palabras bonitas y promesas grandes. Puede ser que acabe encontrando en ella todo lo que aún no he encontrado en cualquier otra cosa.
Ya os contaré qué tal me van las clases y el cambio radical de método educativo, y si encuentro alguna creación propia que valga la pena mostrar, os la enseñaré.
Qué tal ha sido vuestro inicio de curso?

The deserted beach, the chilly walks along the seaside under twilight.
Since I was born, we spend September weekends  in Benicàssim. We take advantage of the few people on the beach and the hot weather we still have, and we go there with our caravan, our dog, family and friends.
This will be our last weekend. October comes, cold Autumn will arrive pretty soon and browns will hit the street. And I don't want that to happen! I wish this Summer had been infinite, neverending.
Now that I began university, the conservatory, the meetings, driving lessons, the routine of sleeping 6 hours a day... I need those relaxing weekends there.
This speed doesn't stop, it's like a giant ball; homework, books to read, unresolved drawings and photographies, the underground hours everyday. Tell me, you adult people...will life be this way from now on? I'm frightened!
It's a good thing that I have music to forget the excess. How I missed the piano this Summer, I had my head within many places at a time. The only peaceful time I get comes when I sit on the stool in front of Chopin's studies, Bach's suites and Beethoven's sonatas, and I empty my mind so that the sound can flow and run. It's the best antiestress, antidepression, antiEVERYTHING therapy!
I think music decided to quit the rent of my mind and acquired it to organize the place where it will live for ever. It's sweet-talking to me with beautiful words and promising great things. Perhaps I'll end by finding in music everything I still haven't found in anything else.
I'll tell you about university and the radical educational method change, and if I find some own-creation worth to show, I'll share it with you!
How was your year's beginning?







Fotos preses per la meua germana
Fotos tomadas por mi hermana
All pictures taken by my sister


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Oh! Benvinguts, passeu, passeu; de les tristors en farem fum.