diumenge, 17 de juliol del 2011

Segon

Què bonica és la Valldigna!
Aquest cap de setmana he decidit prendre'm una espècie de cura, un descans, a Simat de la Valldigna.
El silenci, la llum, la música i l'accent, la llengua per tot arreu. La muntanya i els tarongers. La gent.

Hem tingut temps de donar carlotes al cavall, de fer cabanyes secretes amb llençols entre el arbres, d'asustar-nos en la foscor de la nit entre les taronges i les flors de la carxofa. De cuinar costelles al forn de llenya i de banyar-nos en la bassa. De desdejunar i esmorzar galletes amb orxata fresqueta.

Vaig assistir, com a persona no implicada, a l'anàlisi dels resultats electorals durant una nit de sopar de simaters.
I tornàrem amb la música més dolça, la de la terra, la de l'alegria.
Què bo és relaxar-se i simplement deixar les coses fluir, anar endavant soles. M'encanten les cures de desintoxicació de la ciutat i del ritme frenètic de la festa.


¡Qué bonita es la Valldigna!
Este fin de semana he decidido tomarme una especie de cura, un descanso, en Simat de la Valldigna.
El silencio, la luz, la música y el acento, nuestra lengua por todos los sitios. La montaña y los naranjos. La gente.
Hemos tenido tiempo de dar zanahorias al caballo, de hacer cabañas secretas con sábanas entre los árboles, de asustarnos en la oscuridad de la noche entre naranjos y flores de alcachofa. De cocinar costillas en el horno de leña y de bañarnos en la balsa. De desayunar y merendar galletas con horchata fresquita.
Asistí, como persona no implicada, al análisis de los resultados electorales durante una noche de cena de simateros.
Y volvimos con la música más dulce, la de la terra, la de la alegría.
Qué bueno es relajarse y simplemente dejar las cosas fluir, ir adelante solo. Me encantan las curas de desintoxicación de la ciudad y del ritmo frenético de la fiesta.

How beautiful La Valldigna is!
This weekend I decided to take a sort of cure, a rest, in Simat de la Valldigna.
The silence, the light, the music and the accent, our language all around. The mountains and the orange trees. People.
We had time to feed the horse with carrots, to make secret cabins with sheets between the trees, to get frightened in the darkness of the night among orange trees and artichoke flowers. To cook ribs in the firewood oven and to have baths in the pool. Time to have fresh orxata and cookies for breakfast.
I assisted, as a non-implicated person, to the analysis of the electoral results during a dinner with simaters.
And we made our way back home listening to the sweetest music, the music from our soil, the music of joy.
How delightful it is to relax and just let things flow, go on lightly. I love detoxification cures from the city and the frenetic party rythm.
I gràcies a la rogeta i a la raspa de sardina que ací veu -els meus cosins-, i al meu oncle i la meua tia, per deixar-me tornar amb ells a aquest trosset de la meua infantesa que és la vall.
Y gracias a la pelirrojita y a la raspa de sardina que aquí veis -mis primos-, y a mis tíos, por dejarme volver con ellos a este trocito de mi infancia que es el valle.
And thank you to the little ginger and the sardina backbone you see in here -my cousins-, and to my uncle and aunt for letting me go back to this piece of my childhood this valley is.


                   

3 comentaris:

  1. El lugar parece mágico, y la tranquilidad se respira. Que tal sigue todo?
    Ya tienes planes para el año que viene? el verano?
    Disfruta...disfruta...mucho, de cada detalle, de cada minuto.

    ResponElimina
  2. looks like a wonderful place to be, with wonderful kids and horses! joy!
    how great it is to be far from the city...

    ResponElimina
  3. whoo-hoo. this you need too, huh? all this life, this diversity...
    n♥

    ResponElimina

Oh! Benvinguts, passeu, passeu; de les tristors en farem fum.