Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de setembre del 2011

Sisé

Arquitectura de l'estiu -part III-
Arquitectura del verano -parte III-
Architecture of summer -part III-

Pirineus - Pirineos - Pyrénées 1/08-16/08
Després d'alguns estius familiars internacionals tornàrem al nostre primer lloc. A les nostres muntanyes, el nostre cel blau i les nostres estimades tronades pirenaiques d'estiu. Estimem els Pirineus, mai ens cansarem. Tornar cada any allí sempre ens plena, ens fa un poc més feliços i ens fa recordar tantes coses que hem viscut junts allí al llarg dels anys. 
Encara que nosaltres érem a Bielsa, al massís del Monte Perdido, aquestes són imatges de la villa medieval d'Aínsa, capital de la comarca de Sobrarbe, en els baixos pirineus aragonesos.

Después de algunos veranos familiares internacionales volvimos a nuestro primer lugar. A nuestras montañas, nuestro cielo azul y nuestras queridas tormentas pirenaicas de verano. Amamos los Pirineos, nunca nos cansaremos. Volver allí cada año siempre nos llena, nos hace un poco más felices y nos hace recordar tantas cosas que hemos vivido juntos allí durante años.
Aunque nosotros estábamos en Bielsa, en el macizo del Monte Perdido, estas son imágenes de la villa medieval de Aínsa, capital de la comarca de Sobrarbe, en los bajos Pirineos aragoneses.

After some family international summers we came back to our first place. To our mountains, our blue sky and our beloved summery Pyrenean storms. Going back there every year always fills us, makes us happier and reminds us of all the things we lived there together.
Although we stayed in Bielsa, at the Monte Perdido massif, these are pictures of the medieval town of Aínsa, capital of the Sobrarbe region, in the low Aragoneses Pyrénées.
 L'Aínsa

Les cases del Pirineu són de pedra, amb teulades de pissarra o teules i amb fumerals màgics. Els aragonesos tenen la costum arquitectònica ancestral de posar pedres grans damunt les xemeneies, perquè diuen que així espanten les bruxas (bruixes) que si no entrarien pels fumerals. Els hi diuen espantabrujas, i hi han milers de llegendes del Pirineu que parlen d'elles, de dimonis, de danses misterioses i d'encanteris.

Las casas del Pirineo son de piedra, con techos de pizarra o tejas y con chimeneas mágicas. Los aragoneses tienen la costumbre arquitectónica ancestral de poner piedras grandes encima de las chimeneas, porque dicen que así espantan a las bruxas (brujas) que si no entrarían por ellas. A estas piedras o montones de piedras les llaman espantabrujas, y hay miles de leyendas del Pirineo que hablan de ellas, de demonios, de danzas misteriosas y de encantamientos.

The houses in the Pyrénées are stone houses, with slate or pile roofs and with magical chimneys. The Aragoneses have the ancient architectonical tradition of putting big stones over the chimneys, because they say that this frightens away the bruxas (witches), who could get into the houses by the fireplace if they hadn't put them. They call those espantabrujas, and in the Pyrénées there are lots of legens of witches, devils, misterious dances and enchantments.

dijous, 1 de setembre del 2011

Cinqué

Arquitectura de l'estiu -part II-
Arquitectura del verano -parte II-
Architecture of summer -part II-

Toulouse i Mirepoix -19/06 a 22/06-
La meua amiga Mireia i jo, mano a mano, en la nostra primera aventura europea de moltes que vindràn. Viatjàrem nosaltres soles, per primera vegada, però allí estiguerem en casa d'una amiga de sos pares, Nicole. És un encant de dona que ens va fer, més que una ruta turística, un complet viatge gastronòmic pels sabors del Sud de França.
La ciutat rosa, li diuen a Toulouse. Carrers xicotets, les coses aseades i arregladetes, com els francesos saben. Té racons preciossos que, sentint-ho molt, la meua càmera digital no arribà a replegar. I la catedral de St.Sernin, quina monumentalitat romànica!
Mirepoix és una villa medieval, en la regió d'Ariège, als Midi-Pyrenées. Allí provàrem el cassoulet i les mels i confitures de la zona i vérem els arcs gòtics més amples d'Europa (què us pensàveu?).
I vaig recuperar la vella tradició de les càmeres de carret. A finals d'aquest any tindré un àlbum de l'estiu, ja publicaré alguna cosa.
Mi amiga Mireia y yo, mano a mano, en nuestra primera aventura europea de las muchas que vendrán. Viajamos nosotras solas, por primera vez, pero allí estuvimos en casa de una amiga de sus padres, Nicole. Es un encanto de mujer que nos hizo, más que una ruta turística, un completo viaje gastronómico por los sabores del Sur de Francia.
La ciudad rosa, llaman a Toulouse. Calles pequeñas, las cosas aseadas y arregladitas, como los franceses saben. Tiene rincones preciosos que, sitiéndolo mucho, mi cámara no pudo recoger. Y la catedral de St.Sernin, ¡qué monumentaldiad románica!
Mirepoix es una villa medieval, en la región de Ariège, en los Midi-Pyrenées. Allí probamos el cassoulet y las mieles y confituras de la zona, y vimos los arcos góticos más anchos de Europa (¿qué os pensábais?).
Y recuperé la vieja tradición de las cámaras de carrete. A finales de este año tendré un álbum del verano, ya publicaré alguna cosa.

My friend Mireia and I, shoulder to shoulder, in our first European adventure of many that'll come. We travelled alone, for the first time, but there we stayed at Nicole's house. She's a friend of Mireia's parents, and a lovely woman. She made us, more than a sightseeing tour, a gastronomic trip around the Southern France flavours.
The pink city, they say Toulouse is. Narrow streets, things weret tidy and nice all around, just the way French people know how to. It has beautiful spots that, unfortunately, my camera couldn't take home. And St.Sernin's cathedral, that's monumental romanic!
Mirepoix is a medieval town, in the region of Ariège, Midi-Pyrenées. There we tried the cassoulet and the region's honeys and jams, and we saw the widest gothic horseshoe archs in Europe (what did you think?).
And I got back the old tradition of film cameras. By the end of this year, I'll have an album of this summer, I'll show you something.

Toulouse

Ens podeu veure?¿Podéis vernos?Can you see us?


Mirepoix



 
 
Esta última no és arquitectura però és igual de deliciosa que un edifici bonic...igual un poc millor.
Esta última no es arquitectura pero es igual de deliciosa que un edificio bonito...igual un poco mejor.
This one isn't architecture but it is as delicious as a beautiful building...maybe a bit better.


dilluns, 29 d’agost del 2011

Quart

Arquitectura de l'estiu -part I-.
Arquitectura del verano -parte I-.
Architecture of summer -part I-.

Mallorca -15/06 a 22/06-.
Després de selectivitat, per la llibertat de fer allò que voliem. Ens ho passàrem molt bé, disfrutàrem de no fer res i ens preparàrem per a un dels millors estius de la nostra vida.

Después de selectividad, por la libertad de hacer lo que queríamos. Nos lo pasamos muy bien, disfrutamos de no hacer nada y nos preparamos para uno de los mejores veranos de nuestra vida.

After the University Entrance Examinations, for freedom of doing whatever we wanted to do. We had so much fun, we enjoyed doing nothing and we prepared ourselves for one of the best summers ever.




València - Juliol/Julio/July-.
Anant cap al treball, no vaig poder evitar parar-me cada volta que passava per davant d'algun edifici impressionant com aquests.
No mirem tant cap a dalt com pensem.
Poques voltes ens adonem de què el lloc on vivim pot ser tan bonic com qualsevol altre.
Aquesta és una xicoteta selecció.

Yendo hacia el trabajo, no podía evitar pararme cada vez que pasaba por delante de algún edificio impresionante como estos. No miramos tanto hacia arriba como pensamos.
Pocas veces nos damos cuenta de que el lugar en el que vivimos puede ser tan bonito como cualquier otro.
Esta es una pequeña selección.

Going to work, I couldn't help stopping each time I passed by any amazing building like these ones.
We don't look up as much as we think we do.
We hardly ever realise the place we live in can be as beautiful as any other.
This is a small selection.
      




La arquitectura no és més que una forma de música congelada.
La arquitectura no es más que una forma de música congelada.

Architecture is nothing but a frozen form of music.
Goethe