divendres, 30 de setembre del 2011

Seté

La platja buida, els passejos a la fresca de la vesprada tancada vora mar.
Des del mateix any que vaig nàixer, passem els caps de setmana de Setembre a Benicàssim. Aprofitem que hi ha molt poca gent a la platja i que encara fa caloreta, i allí que ens n'anem amb la caravana, la gossa, al família i els amics.
Aquest serà el nostre últim. Ja arriba Octubre, ja ve el fred de la tardor i els marrons al carrer. I jo no vull. Desitjaria que aquest estiu hagués sigut infinit, que no haguera acabat mai.
Ara que he començat la universitat, el conservatori, les reunions, les pràctiques del cotxe, les 6 hores diàries de son... necessite els descansos del cap de setmana allí.
Aquest ritme no para, i es fa com una bola gegant; treballs, llibres per a llegir, fotografies i dibuixos pendents, les hores de metro de tots els dies. Digueu-me vosaltres que sou adults... serà així d'ara endavant? Tinc por!
Encara sort que tinc la música per a oblidar-me dels excessos. Com he trobat a faltar el piano durant tot l'estiu, tenint el cap a molts llocs alhora. L'únic moment de pau ve quan em sente a la banqueta davant els estudis de Chopin, les suites de Bach i les sonates de Beethoven, i buide la ment per a deixar el so córrer. És la millor teràpia antiestrés, antidepressió, antiTOT! 
Crec que la música ha deixat el lloguer i ha adquirit el meu cap per a organitzar el lloc on viurà per sempre més. M'està camelant amb paraules boniques i promesses grans. Potser acabaré per trobar en ella tot allò que encara no he trobat en cap altra cosa. 
Ja us contaré què tal em van les classes i el canvi radical de mètode educatiu, i si trobe alguna creació pròpia que pague la pena mostrar, us l'ensenyaré!
Què tal ha estat el vostre inici de curs?

La playa vacía, los paseos al fresco de la tarde cerrada a orillas del mar. 
Desde el mismo año en que nací passamos los fines de semana de Septiembre en Benicàssim. Aprovechamos que hay muy poca gente en la playa y que aún hace calorcito, y allí que nos vamos con la caravana, la perra, la familia y los amigos.
Este será nuestro último. Ya llega Octubre, ya viene el frío del Otoño y los marrones en la calle. Y yo no quiero. Desearía que este verano hubiese sido infinito, que no hubiera acabado nunca.
Ahora que he empezado la universidad, el conservatorio, las reuniones, las prácticas del coche, las 6 horas de sueño diarias...necesito los descansos de fin de semana allí.
Este ritmo no para, es como una bola gigante; trabajos, libros para leer, fotografías y dibujos pendientes, las horas de metro de todos los días. Decidme vosotr@s que sois adult@s...será así de ahora en adelante? ¡Tengo miedo!
Menos mal que tengo la música para olvidarme de los excesos. Como he echado de menos el piano durante todo el verano, tenía la cabeza en muchos sitios al mismo tiempo. El único momento de paz viene cuando me siento en la banqueta delante de los estudios de Chopin, las suites de Bach y las sonatas de Beethoven, y vacío la mente para dejar el sonido correr. Es la mejor terapia aniestrés, atidepresión, antiTODO! 
Creo que la música ha dejado el alquiler y ha adquirido mi cabeza para organizar el sitio donde vivirá para siempre. Me está camelando con palabras bonitas y promesas grandes. Puede ser que acabe encontrando en ella todo lo que aún no he encontrado en cualquier otra cosa.
Ya os contaré qué tal me van las clases y el cambio radical de método educativo, y si encuentro alguna creación propia que valga la pena mostrar, os la enseñaré.
Qué tal ha sido vuestro inicio de curso?

The deserted beach, the chilly walks along the seaside under twilight.
Since I was born, we spend September weekends  in Benicàssim. We take advantage of the few people on the beach and the hot weather we still have, and we go there with our caravan, our dog, family and friends.
This will be our last weekend. October comes, cold Autumn will arrive pretty soon and browns will hit the street. And I don't want that to happen! I wish this Summer had been infinite, neverending.
Now that I began university, the conservatory, the meetings, driving lessons, the routine of sleeping 6 hours a day... I need those relaxing weekends there.
This speed doesn't stop, it's like a giant ball; homework, books to read, unresolved drawings and photographies, the underground hours everyday. Tell me, you adult people...will life be this way from now on? I'm frightened!
It's a good thing that I have music to forget the excess. How I missed the piano this Summer, I had my head within many places at a time. The only peaceful time I get comes when I sit on the stool in front of Chopin's studies, Bach's suites and Beethoven's sonatas, and I empty my mind so that the sound can flow and run. It's the best antiestress, antidepression, antiEVERYTHING therapy!
I think music decided to quit the rent of my mind and acquired it to organize the place where it will live for ever. It's sweet-talking to me with beautiful words and promising great things. Perhaps I'll end by finding in music everything I still haven't found in anything else.
I'll tell you about university and the radical educational method change, and if I find some own-creation worth to show, I'll share it with you!
How was your year's beginning?







Fotos preses per la meua germana
Fotos tomadas por mi hermana
All pictures taken by my sister


dimecres, 14 de setembre del 2011

Sisé

Arquitectura de l'estiu -part III-
Arquitectura del verano -parte III-
Architecture of summer -part III-

Pirineus - Pirineos - Pyrénées 1/08-16/08
Després d'alguns estius familiars internacionals tornàrem al nostre primer lloc. A les nostres muntanyes, el nostre cel blau i les nostres estimades tronades pirenaiques d'estiu. Estimem els Pirineus, mai ens cansarem. Tornar cada any allí sempre ens plena, ens fa un poc més feliços i ens fa recordar tantes coses que hem viscut junts allí al llarg dels anys. 
Encara que nosaltres érem a Bielsa, al massís del Monte Perdido, aquestes són imatges de la villa medieval d'Aínsa, capital de la comarca de Sobrarbe, en els baixos pirineus aragonesos.

Después de algunos veranos familiares internacionales volvimos a nuestro primer lugar. A nuestras montañas, nuestro cielo azul y nuestras queridas tormentas pirenaicas de verano. Amamos los Pirineos, nunca nos cansaremos. Volver allí cada año siempre nos llena, nos hace un poco más felices y nos hace recordar tantas cosas que hemos vivido juntos allí durante años.
Aunque nosotros estábamos en Bielsa, en el macizo del Monte Perdido, estas son imágenes de la villa medieval de Aínsa, capital de la comarca de Sobrarbe, en los bajos Pirineos aragoneses.

After some family international summers we came back to our first place. To our mountains, our blue sky and our beloved summery Pyrenean storms. Going back there every year always fills us, makes us happier and reminds us of all the things we lived there together.
Although we stayed in Bielsa, at the Monte Perdido massif, these are pictures of the medieval town of Aínsa, capital of the Sobrarbe region, in the low Aragoneses Pyrénées.
 L'Aínsa

Les cases del Pirineu són de pedra, amb teulades de pissarra o teules i amb fumerals màgics. Els aragonesos tenen la costum arquitectònica ancestral de posar pedres grans damunt les xemeneies, perquè diuen que així espanten les bruxas (bruixes) que si no entrarien pels fumerals. Els hi diuen espantabrujas, i hi han milers de llegendes del Pirineu que parlen d'elles, de dimonis, de danses misterioses i d'encanteris.

Las casas del Pirineo son de piedra, con techos de pizarra o tejas y con chimeneas mágicas. Los aragoneses tienen la costumbre arquitectónica ancestral de poner piedras grandes encima de las chimeneas, porque dicen que así espantan a las bruxas (brujas) que si no entrarían por ellas. A estas piedras o montones de piedras les llaman espantabrujas, y hay miles de leyendas del Pirineo que hablan de ellas, de demonios, de danzas misteriosas y de encantamientos.

The houses in the Pyrénées are stone houses, with slate or pile roofs and with magical chimneys. The Aragoneses have the ancient architectonical tradition of putting big stones over the chimneys, because they say that this frightens away the bruxas (witches), who could get into the houses by the fireplace if they hadn't put them. They call those espantabrujas, and in the Pyrénées there are lots of legens of witches, devils, misterious dances and enchantments.

dijous, 1 de setembre del 2011

Cinqué

Arquitectura de l'estiu -part II-
Arquitectura del verano -parte II-
Architecture of summer -part II-

Toulouse i Mirepoix -19/06 a 22/06-
La meua amiga Mireia i jo, mano a mano, en la nostra primera aventura europea de moltes que vindràn. Viatjàrem nosaltres soles, per primera vegada, però allí estiguerem en casa d'una amiga de sos pares, Nicole. És un encant de dona que ens va fer, més que una ruta turística, un complet viatge gastronòmic pels sabors del Sud de França.
La ciutat rosa, li diuen a Toulouse. Carrers xicotets, les coses aseades i arregladetes, com els francesos saben. Té racons preciossos que, sentint-ho molt, la meua càmera digital no arribà a replegar. I la catedral de St.Sernin, quina monumentalitat romànica!
Mirepoix és una villa medieval, en la regió d'Ariège, als Midi-Pyrenées. Allí provàrem el cassoulet i les mels i confitures de la zona i vérem els arcs gòtics més amples d'Europa (què us pensàveu?).
I vaig recuperar la vella tradició de les càmeres de carret. A finals d'aquest any tindré un àlbum de l'estiu, ja publicaré alguna cosa.
Mi amiga Mireia y yo, mano a mano, en nuestra primera aventura europea de las muchas que vendrán. Viajamos nosotras solas, por primera vez, pero allí estuvimos en casa de una amiga de sus padres, Nicole. Es un encanto de mujer que nos hizo, más que una ruta turística, un completo viaje gastronómico por los sabores del Sur de Francia.
La ciudad rosa, llaman a Toulouse. Calles pequeñas, las cosas aseadas y arregladitas, como los franceses saben. Tiene rincones preciosos que, sitiéndolo mucho, mi cámara no pudo recoger. Y la catedral de St.Sernin, ¡qué monumentaldiad románica!
Mirepoix es una villa medieval, en la región de Ariège, en los Midi-Pyrenées. Allí probamos el cassoulet y las mieles y confituras de la zona, y vimos los arcos góticos más anchos de Europa (¿qué os pensábais?).
Y recuperé la vieja tradición de las cámaras de carrete. A finales de este año tendré un álbum del verano, ya publicaré alguna cosa.

My friend Mireia and I, shoulder to shoulder, in our first European adventure of many that'll come. We travelled alone, for the first time, but there we stayed at Nicole's house. She's a friend of Mireia's parents, and a lovely woman. She made us, more than a sightseeing tour, a gastronomic trip around the Southern France flavours.
The pink city, they say Toulouse is. Narrow streets, things weret tidy and nice all around, just the way French people know how to. It has beautiful spots that, unfortunately, my camera couldn't take home. And St.Sernin's cathedral, that's monumental romanic!
Mirepoix is a medieval town, in the region of Ariège, Midi-Pyrenées. There we tried the cassoulet and the region's honeys and jams, and we saw the widest gothic horseshoe archs in Europe (what did you think?).
And I got back the old tradition of film cameras. By the end of this year, I'll have an album of this summer, I'll show you something.

Toulouse

Ens podeu veure?¿Podéis vernos?Can you see us?


Mirepoix



 
 
Esta última no és arquitectura però és igual de deliciosa que un edifici bonic...igual un poc millor.
Esta última no es arquitectura pero es igual de deliciosa que un edificio bonito...igual un poco mejor.
This one isn't architecture but it is as delicious as a beautiful building...maybe a bit better.