Quan era menuda li preguntava a ma mare si es podien tindre tres treballs alhora. Jo volia ser veterinària, grangera i pastora. Pensava que tenia una espècie de relació telequinèsica amb els animals, que m'entenien quan els parlava i que em contestaven en el seu interior. Però això se'm va passar ràpid quan em vaig adonar que jo volia molt els animals, però ells a mi, ben poc.
També volia ser ballarina. De dansa clàssica. Anava a classes de xicoteta, i després, de més major em vaig reincorporar, encara que vaig haver de deixar-ho perquè feia moltes activitats. Però bo, no sigué res massa seriós.
La idea que més clavada dins el cap vaig tindre va ser la d'ésser dissenyadora de moda. Ja des de ben xicoteta m'agradava molt dibuixar, fes esbossos. Al principi només que dibuixava ballarines i gent flexible -era i és obsessiu, encara les dibuixe tot el temps-, però després comencí amb la roba. M'agradava imaginar la textura de les teles, i els colors, i el vent portant-les pels aires. Era una manera de relaxar-me i de crear. Després vaig desistir-ne, perquè el món de la moda no em fa gens de gràcia, tanta hipocresia i parafernàlia per alimentar les egolatries d'alguns movent milions i despreocupant-se de la resta de la humanitat, inventant contingut per a una activitat tan buida.
Després, en un espai de temps més bé curt, he començat a plantejar-me experiències a llarg plau. Cursar els estudis superiors de música, dedicar-me al piano o al clarinet -sense massa ambició-, fer els estudis de direcció d'orquestra i arribar a dirigir algun dia.
Enmig de tot aquest embolic van aparéixer el dibuix, l'arquitectura, les belles arts, el dret, treball social, la dansa de nou, la docència, la medicina...
Tinc un petit problema: m'agradaria fer-ho tot!
Finalment m'he decidit per la restauració d'obres d'art, que és el que estudiaré els propers 4 anys si no canvie d'opinió repentinament.
Però qui diu que açò siga decissiu? Continue mantenint la prenensió de fer totes aquestes coses.
Què bonic és aprendre!
Cuando era pequeña le preguntaba a mi madre si se podían tener tres trabajos a la vez. Yo quería ser veterinaria, granjera y pastora. Pensaba que tenía una especie de relación telequinésica con los animales, que me entendían cuando les hablaba y que me contestaban en su interior. Pero eso se me pasó rápido cuando me di cuenta de que yo quería mucho a los animales, pero ellos a mí, bien poco.
También quería ser bailarina. De danza clásica. Iba a clases de pequeña, y después, más mayor, me reincorporé, aunque tuve que dejarlo porque hacía muchas actividades. Pero bueno, no fue nada serio.
La idea que más clavada en la cabeza tuve fue la de ser diseñadora de moda. Ya desde niña me gustaba mucho dibujar, hacer bocetos. Al principio solo dibujaba bailarinas y gimnastas -era y es obsesivo, sigo dibujándolas todo el tiempo-, pero después empecé con la ropa. Me gustaba imaginar la textura de las telas, y los colores, y el viento llevándolas. Era una manrea de relajarme, y de alguna manera, de crear. Después desistí, porque el mundo de la moda no me hace nada de gracia, tanta hipocresía y parafernalia para alimentar las egolatría de algunos moviendo millones y despreocupándose del resto de la humanidad, inventando contenido para una actividad tan vacía.
Después, en un espacio de tiempo más bien corto, he comenzado a plantearme experiencias a largo plazo. Cursar los estudios superiores de música, dedicarme al piano o al clarinete -sin demasiada ambición-, estudiar dirección de orquesta y poder llegar a dirigir algún día.
En medio de todo este lío aparecieron el dibujo, la arquitectura, las bellas artes, el derecho, el trabajo social, la danza de nuevo, la docencia, la medicina...
Tengo un pequeño problema: ¡Me gustaría hacerlo todo!
Finalmente me he decidido por la restauración de obras de arte, que es lo que estudiaré los próximos 4 años si no me da un arrebato.
Pero, ¿quién sice que esto es decisivo? Continúo manteniendo la pretensión de hacer todas estas cosas.
¡Qué bonito es aprender!
When I was a child I used to ask my mom if one could have three jobs at a time. I wanted to be a veterinary, a farmer and a shepherdess. I tought I had some telekinesic relationship with animals, that they could understand me when I talked to them and they could answer inside. But that didn't last very long, because I realised that I loved animals a lot, but they didn't love me that much.
I also wanted to be a dancer. A classical ballet dancer. I took classes for many years when I was a child and then I returned when I was about 14. But I did so many other activities while dancing, and I had to quit. But well, it was nothing very serious.
The idea that stucked the most in my brain for several years now, was doing fashion design. Since I was very young, I enjoyed drawing, sketching. At the beginning, I only drew ballerinas and flexible people -it was and is obesessive, I still draw them all the time-, but afterwards I began with clothes. I liked imagining the texture of the fabric, the colours and materials, and the wind blowing them around. Then I gave up, because I don't fancy fashion world that much as to be involved. So much hypocrisy, fool stuff to feed someone's egolatry moving millions and not caring about the rest of humanity, making up some content for empty activities.
Afterwards, in a relatively short space of time, I began wondering about long-term objectives. Doing the superior music studies, playing or teaching piano or clarinet for a living -not a too ambitious playing, anyway-, studying orchestra dirrection and reach that finishing line someday.
In the middle of all this mess, flowing through my mind, there were drawing, architecture, fine arts, law, social work and development, dancing again, teaching, medicine...
I've got a little problem: I'd like doing everything!
Finally, I chose art restoration to study the next 4 years, unless I fly into a range.
But, who says this is forever? I still expect I can do all those things.
How beautiful learning is!
